La Panadella (Anoia)

Si heu vist el film d'animació CARS sabreu el que passa quan una via de comunicació de primer nivell canvia el seu traçat. Les conseqüències sobre el territori i la societat son molt notables.

Un exemple ben proper el trobem a La Panadella, un nucli situat entre l'Anoia i la Segarra, pertanyent al municipi de Montmaneu, que oferia serveis als conductors en qualsevol dels seus nombrosos establiments. El desdoblament de la N-II (ara A2) va enrunar literalment el poble on ja no para gairebé ningú.

A la fotografia veiem la teulada enfonsada d'una casa situada a peu de l'antiga N-II

Bassa de Can Junyent (Rajadell, Bages)

A la Catalunya central podem trobar nombrosos exemples de relleus tabulars. Es tracta d'elevacions provocades per l'erosió diferencial produida per l'acció de l'aigua sobre materials més o menys tous. La seva posició al marge de les vies de comunicació històriques les ha convertit sovint en veritables desconegudes.

Aquesta posició elevada allibera aquestes terres de moltes de les boires que gebren les terres baixes a l'hivern.

El paisatge acostuma a ser suau i agraït. Les bosquines s'alternen amb conreus i prats on pasturen encara els ramats. Els masos i els camins s'integren amb l'entorn i només fa nosa la proliferació de torres elèctriques, antenes i aerogeneradors.

Al municipi de Rajadell, a tocar de Manresa, es troba Can Junyent, un dels nombrosos masos actius d'aquestes contrades. També funcionen com allotjament rural.

Polígon Industrial de Can Calopa

En una terrassa fluvial de la riera de Rubí, pocs quilómetres abans de desaiguar al Llobregat, hi ha la masia enrunada de Can Calopa. Imaginem aquesta superfície ben regada dedicada al conreu de l'horta. Ara fa molts anys que el mas va ser abandonat i els camps ocupats per vetustes instal·lacions industrials.

Aquesta franja de terreny va pertànyer al municipi de Rubí però va passar a formar part del de Sant Cugat (EMD de Valldoreix) a partir d'un canvi dels límits municipals el segle XIX.

La riera de Rubí és un gran polígon industrial des de Terrassa (quan encara s'anomena riera de les Arenes) fins a Castellbisbal i el Papiol, on enllaça amb el continuum industrial del Llobregat.

Imagino que cal una estranya sensibilitat per gaudir de paisatges industrials envellits, on la runa i la brutícia paralitzen els sentits. Jo tinc aquesta sensibilitat i, en aquest punt del territori, imaginant el que va ser i el que ha esdevingut, puc admirar la geologia de l'indret que encara conserva una bellesa colpidora.